Els nens
perduts
(escrit pels
alumnes de 3rA de l’escola Sinera)
Hi havia una
vegada un país anomenat Pilotes, a allà tot era rodó, com les cases, el menjar…
Els seus habitants contínuament havien de prendre pastilles pel mareig, i era
completament normal, ja que es passaven el dia rodolant amunt i avall. En
aquest país hi havia un home anomenat xutador, era l’únic que no era rodó. Els habitant de
Pilotes, eren feliços si no es trobaven el xutador, ja que si se’l trobaven els
enviava ben lluny, i si tenien mala sort i anaven a parar en un terreny on hi
havien bardisses podien punxar-se.
Molt a prop de
Pilotes hi havia el poble dels Nens i Nenes Fantasmes, era un poble tenebrós,
estrany i feia molta por. En aquest poble els seus habitants adults eren ben
normals, de carn i ossos com nosaltres, en canvi els seus nens i nenes eren
fantasmes! Aquests podien travessar parets i inclús volar. Podien fer tot el
que volguessin excepte agafar objectes, per fer-ho havien de posar-se uns
guants especials. Aquests nens i nenes eren molt entremaliats, juganers i amb
ganes de descobrir coses.
Entre el poble
de Pilotes i el poble del Nens i Nenes Fantasmes hi havia un laberint en una
muntanya gegant de pedra, el camí era molt perillós ja que estava ple de punxes
i un terreny que relliscava molt.
En el poble de
Pilotes un dia el xutador va enviar una pilota tan lluny, tan lluny, tan lluny,
que va travessar el laberint i va anar a parar al poble dels Nens i Nenes
Fantasmes. A allà un nen fantasma anomenat Mika va trobar al Pilotango, que era
el nen Pilota que havia xutat el xutador. Ells dos van començar a parlar i el
Pilotango li va demanar ajuda, li va dir que si el podia acompanyar al seu
poble, que ell no podia anar-hi sol, era un camí molt perillós. En mika va
decidir accedir a la seva petició i el va acompanyar.
Un cop van
iniciar el camí, van començar a parlar i parlar, i es van fer molt amics.
Reien, jugaven, no paraven de passar-ho bé, però de cop i volta van sentir
sorolls. No s’havien que fer, notaven que algú els estava envoltant. Quan el
soroll es va fer més intens, de cop i volta van aparèixer una tropa de soldats!
No s’havien que eren! Semblaven calamars però estaven fora de l’aigua.
La tropa els va
envoltar, els hi van preguntar que què feien en el seu terreny. Els dos nens
van comentar el que havia passat, que estaven molt espantats i que no s’havien
que aquell camí era seu. La tropa en un principi no s’ho podia creure, els hi
van dir que eren la tropa dels Calamarenys. Eren un poble que mig any vivia al
mar i l’altre mig any en aquelles terres.
Els Calamarenys
i els nens es van fer amics, els primers els van acompanyar al poble de
Pilotes, però també van acompanyar a l’altre nen al poble dels Nens i Nenes
Fantasmes. Els habitants dels dos pobles es van mostrar impressionats i molt
contents, ja que trobaven a faltar els nens que havien desaparegut.
Com que estaven
tan i tan contents, van decidir que els tres pobles farien un ball per celebrar
la tornada dels seus nens, però que quedarien un cop a l’any per fer-lo, primer
en un poble i anar rotant cada any.
També van signar
un pacte de Pau, d’ajuda i de portar-se bé pels segles dels segles.
I vet aquí un gos,
i vet aquí un gat
aquest conte s’ha acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada